Nuestros hijos nos acusarán
Trailer del documental francés “Nuestros hijos nos acusarán”.
L’espasa de llum.
«Veieu les flors que han florit en aquest jardí? No saben si demà sortirà el sol o no. No saben si demà tindran aigua o no, però avui han brotat plenes d’alegria ».
Només l’home fa plans d’avui per demà i després fa plans per demà passat. Hi ha gent que planeja com ha de ser la tomba. Els que es consideren savis construiran monuments per endavant on guardar el seu cos mort.
Tots feu plans i us oblideu completament de que quan una persona fa plans per al matí, mentre fa aquests plans està matant el present. I demà tornarà a fer plans per al dia següent i tornarà a matar aquell dia. Cada dia farà plans per al dia següent i tornarà a matar el dia d’avui. Només existeix el present. El demà no arriba mai: sempre que arriba ja és avui. Mata l’avui pel demà.
Aquesta és la naturalesa de la ment que busca seguretat: mata l’avui pel demà. La ment sacrifica el present per el futur. I el futur mai arriba. Demà no arriba mai. Finalment, es dóna compte que se li ha escapat la vida d’entre les mans.
La persona que s’atreveix a viure l’avui i no es preocupa del demà està vivint perillosament, perquè demà potser hi hagi perill. No té cap garantia de res. Potser la dona que avui és amorosa demà no ho sigui, potser el marit que avui és amorós demà no ho sigui. No té cap garantia sobre el demà. Avui té diners, demà potser no tingui res, avui té roba, demà potser no tingui roba. Si la persona que accepta totalment la seva inseguretat sobre el demà i espera el demà afronta el que porti el demà, llavors es començarà a desenvolupar el que anomeno el seu centre del melic. Al seu interior hi haurà un poder, una energia, una potència. A l’interior sorgirà una base semblant a un pilar de valentia sobre la qual pugui desenvolupar la seva vida.
A nivell físic és necessària la respiració, i a nivell psicològic és necessària la valentia. Per al desenvolupament del centre del melic són bàsicament necessàries aquestes dues coses.
Al Japó, fa set-cents o vuit-cents anys van intentar crear un tipus de persona diferent: el van anomenar Samurai. Era un monjo però també un guerrer. És molt estrany, quina relació hi ha entre un monjo i un guerrer? Els temples del Japó són molt estranys. En aquests temples ensenyen meditació però també ensenyen arts marcials. Si fóssim allà i ho veiéssim, ens sorprendria! Quina necessitat hi ha de fer servir una espasa en un temple de meditació? I què té a veure l’ensenyament del Budo, les arts marcials amb la meditació? Davant dels temples de meditació hi ha símbols d’espases. És un cas molt estrany.
Però hi havia un motiu: al Japó els meditadors es van anar donant compte de que si en la vida d’un cercador no hi ha cap possibilitat de desenvolupar la valentia i la força, aquest cercador només desenvoluparà la ment; els seus centres més profunds no es desenvoluparan. Només es pot convertir en un erudit, però mai es convertirà en un sant. Podrà convertir-se en una persona suposadament culta. Podrà conèixer el Gita, l’Alcorà, la Bíblia i els Upanishads, podrà aprendre’ls de memòria com un lloro-això és possible-, però no tindrà experiència de la vida. Així que el meditat va aprendre a utilitzar l’espasa.
Un senyor va tornar del Japó. Algú li havia regalat una estàtua i estava molt preocupat, perquè no entenia de quin tipus d’estàtua es tractava.
Què significa?
Era una estàtua d’un guerrer Samurai.
Era l’estàtua d’un guerrer amb una espasa a la mà. El costat de la cara que coincidia amb la mà que subjectava l’espasa brillava amb el reflex de l’espasa. Aquest costat de la cara s’assemblava a la cara d’Arjuna. A l’altra mà subjectava un llum, la llum del llum li il.luminava l’altre costat de la cara: aquest costat de la cara s’assemblava a la cara de Buda.
En una mà tenia una espasa i en l’altra tenia un llum. Creus que o bé hauria de tenir una espasa a la mà o bé un llum?. Un home pot tenir les dues coses a les seves mans?
El llum només pot estar a la mà d’una persona que també té una espasa brillant en l’altra. Per aquesta persona, no es tracta de fer servir l’espasa, només les persones febles, les persones porugues, fan servir una espasa. Una persona que la seva vida s’ha tornat com una espasa no necessita utilitzar-la, no en té necessitat, perquè tota la seva vida és una espasa.
Per tant, no creguis que perquè una persona tingui una espasa a la mà significa que l’utilitza, que vagi a ferir o matar algú. Una persona només mata quan té por que li vagin a matar a ell, si no, mai mataria. Una persona violenta és una persona realment poruga. En realitat, l’espasa només pot estar en mans d’una persona no violenta. De fet, una persona només pot ser no violenta quan ell mateix s’ha convertit en una espasa, si no, no.
El llum de la pau només Benerarà l’home en el que, en el seu Ser, ha nascut una espasa de valentia, en el que ha nascut una espasa d’energia i fortalesa.
D’una banda, la personalitat hauria d’estar carregada de força absoluta, i per altra, de pau absoluta: només així podrà sorgir una personalitat íntegra, una totalitat.
Fins ara hi ha hagut en el món dos tipus de situacions. O bé hi ha hagut gent que ha tingut llums a la mà i s’han tornat absolutament febles: si algú els apagava el llum, ni tan sols eren capaços d’impedir o de preguntar perquè ho feia. Simplement pensaven: «Quan aquest tipus s’hagi anat tornaré a encendre la llum, i si no se’n va, ens quedarem en la foscor, si de tota manera tant se val, per a què em vaig a molestar a resistir?». D’una banda, en una de les situacions hi ha gent que té un llum a la mà però no té poder per protegir-la.
D’altra banda, hi ha gent a qui simplement el va deixar d’interessar el llum, empunyaren l’espasa i van començar a usar-la. Llavors, com que no tenien un llum, no podien veure a qui estaven matant en la foscor. No sabien si estaven matant als seus oa una altra gent. Però seguien matant, i si algú els parlava d’encendre el llum, deien: «Deixa de dir tonteries. El temps que anem a perdre encenent el llum el podem aprofitar utilitzant l’espasa. I a més, amb el metall que faríem servir per fer un llum, podem fabricar una altra espasa, per a què gastar tot aquest oli i tot aquest metall? A la vida només és necessària l’espasa ».
A Occident, la gent fa servir la seva espasa en la foscor, i a l’Orient tots estan asseguts amb la llum però no tenen espasa. Tots dos estan plorant. Tothom està plorant.
L’home correcte és alhora una espasa viva i un llum de la pau. Només puc dir que una persona és religiosa quan han sorgit en ell les dues coses.
Ricard Vergés Escuín.
“El mayor problema que tenemos en España es la subordinación del conocimiento al pensamiento político. Quien quiera que desee contribuir al interés general, se verá obligado a ir en la dirección de la brújula de lo políticamente correcto. Y sólo sobrevivirá si mira a otra parte cuando lo políticamente correcto desvía significativamente del interés general. Dado lo inadmisible de esa coerción, es urgente sustituir la brújula política por una especie de GPS que permita compartir su propia trayectoria con la de los demás en sus respectivas actividades. En materia de mercados, los más eficientes GPS son los sistemas de información, en particular las estadísticas. Por eso, gobiernos y agentes se pelean, no para utilizarlas, sino para controlarlas. Esa pelea puede tener efectos indeseados, como el de ocultar el avance de esa burbuja-elefante que acaba de cumplir diez. ” (Ricard Vergés)
Haití: La maldición blanca; un artículo de Eduardo Galeano
inSurGente.- El primer día de este año, la libertad cumplió dos siglos de vida en el mundo. Nadie se enteró, o casi nadie. Pocos días después, el país del cumpleaños, Haití, pasó a ocupar algún espacio en los medios de comunicación; pero no por el aniversario de la libertad universal, sino porque se desató allí un baño de sangre que acabó volteando al presidente Préval.
Haití fue el primer país donde se abolió la esclavitud. Sin embargo, las enciclopedias más difundidas y casi todos los textos de educación atribuyen a Inglaterra ese histórico honor.
Es verdad que un buen día cambió de opinión el imperio que había sido campeón mundial del tráfico negrero; pero la abolición británica ocurrió en 1807, tres años después de la revolución haitiana, y resultó tan poco convincente que en 1832 Inglaterra tuvo que volver a prohibir la esclavitud.
Read more…
Bomber mexicà posa en dubte l’ajuda dels “mariners” a Haití.
Parir amb orgasmes i no amb dolors. Parts naturals.
¿Qué es la realidad cuántica?
LAS REALIDADES CUANTICAS Y MOLECULARES
¿Qué es la realidad?, ¿ Como la definimos?, ¿Cuántas realidades hay?, ¿cada quien tiene su propia realidad?, ¿la realidad de Dios, es la misma para todos?, ¿todas las realidades juntas, forman la realidad de Dios?.
La realidad va en función de la percepción que se tenga de ella, y esta forma parte de la Conciencia.
Nuestra conciencia actual es un condicionamiento de nuestra visión del mundo actual y colectivo, es la que nos enseñaron nuestros padres, maestros, la sociedad, gobierno y religiones. A esta manera de ver y entender el mundo, pertenece el antiguo paradigma.
Se conoce como acondicionamiento social, a la hipnosis de acondicionamiento, función inducida en la que todos acabamos acordando participar, y a eso hay que sumarle la herencia de nuestros ancestros, y toda la Genética incluida en la codificación de nuestro ADN, (programación anexa a nuestro sistema operativo.)
Traductor
